Poema gamberro i surrealista         

en clau ecologista

No se si sortirà rimat, si animat!

Va sobre un pobre drac afamat

amargat, perseguit i emprenyat

per l'infaust cavaller Jordi

Que, a falta d’empreses

més dignes,

empaita al pobre animaló,

bestiola bonica,  alada i  trista

salvatgement assetjada, anihilada

pel nostre sant,

individu tan poc ecologista

Sort n'hi ha que hem progressat

d'ençà, al nostre petit país

i ara, un tal desgraciat fet

faria aparèixer a Greenpeace

Avui  en dia, el nostre noble drac seria,

espècie autòctona protegida,

en perill d'extinció

i el bandarra de sant Jordi, pendó,

aniria de pet a la presó.

Treient foc per narius i boca,  

el drac esdevindria l' orgull de la nació!

I faríem festa grossa,

com bon catalans que som,

i potser més endavant ...

el drac i la princesa

es podrien, fins i tot, casar

Visca el drac!  I I I I

K